6 de septiembre de 2006

Acabó el agosto...



"Durant onze mesos a l'any la població estimava la ciutat que ai! si la hi tocaven (...) Arribat un cert moment de l'any, començava el mes d'agost. Vet aquí que hom assistia a un canvi de sentiments general. La ciutat, ja no se l'estimava ningú (...) La població no desitjava altra cosa que anar-se'n el més aviat possible (...)
Hauríeu dit que, tan bon punt abandonada pels homes, la ciutat havia caigut en poder d'habitants amagats fins ahir, que ara agafaven avantatge: la passejada de Marcovaldo seguia una mica l'itinerari d'una filera de formigues, després es deixava desviar pel vol d'un escarabat perdut, després s'entretenia acompanyant el camí sinuós d'un cuc. No eren només els animals qui envaïa el camp: Marcovaldo descobria que al quiosc, a la banda nord, s'hi fa una capa subtil de verdet, que els arbrets de test de davant dels restaurants s'esforcen a empènyer les seves fulles fora de l'ombra de la voravia. Però, existia encara, la ciutat? Aquell conglomerat de matèries sintètiques que tancava els dies de Marcovaldo, ara es revelava un mosaïc de pedres diverses, cada una d'elles ben diferent de l'altra a la vista i al tacte, per la duresa, la calor i la consistència. I tot oblidant la funció de les voravies i dels passos de vianants, Marcovaldo recorria els carrers fent zigues-zagues com una papallona."

Italo Calvino, Marcovaldo

2 comentarios:

R & Mc dijo...

Precioso. Lástima que una parte de los usuarios pueda ignorar el post (básicamente los de fuera de Catalunya... :-D)

platónika dijo...

Pues tienes razón, R! ;-P
Supongo que cuando lo posteé no era demasiado consciente de que otras personas -a parte de yo misma- lo podrían leer.
Lo tendré en cuenta en los siguientes posts, claro!